Cuba i el final de l’apartheid

 

Segurament és poc conegut però la Cuba de Fidel Castro i el Che Guevara van començar a posar el fi de l’apartheid Sud-africà i el desconolianisme a l’Àfrica intervenint militarment i aportant després metges i educadors. Així doncs, no és d’extranyar que el primer viatge oficial de Nelson Mandela fós a Cuba (1991).

Recordem en què va consistir l’apartheid:

L’any 1652 van arribar a Sud-àfrica uns 90 colonitzadors majoritàriament holandesos i alemanys, però també hi havia algun flamenc i francés. Anomenats Bóers (que significa colonitzadors) o Afrikáneers, es van implantar als territori que coneixem actualment com a Sud-àfrica.

 

boers

 

Es van expandir al nord i a l’est de Sud-àfrica, derrotant a les tropes Imperials del Regne Unit i als bantus (grup d’ètnies residents al centre i al sud del continent africà).
Els Boérs van establir vàries repúbliques, essent les més importants la República de Sud-àfrica (Transvaal) i l’Estat lliure d’Orange.

Bandera de la República d'Orange

Bandera de la República d’Orange

Bandera de la República de Transvaal (Vierkleur)

Bandera de la República de Transvaal (Vierkleur)

Als costat d’aquestes dues Repúbliques hi tenien dues colònies del Regne Unit: Stellaland i Natal.

republicas sudafrica

Al 1880 esclatà la Primera Guerra dels Bóers entre aquests i el Regne Unit degut a la creixent expansió de l’Imperi del Regne Unit a la zona. Els Bóers guanyen i el Regne Unit reconeix oficialment les repúbliques Bóers. En la Segona Guerra dels Bóers (1899) el Regne Unit guanya ja que té un exèrcit més nombrós i domina les repúbliques Bóers. Aquests van reconèixer la sobirania del Regne Unit i van ajudar a reconstruir les zones devastades per la guerra. Amb aquest gest van poguer obtenir una autonomia pròpia.

guerra boers

A principis del 1920 de mica en mica el partit nacionalista Afrikáneer va anar guanyant força, deslligant les relacions amb el Regne Unit. Durant la Segona Guerra Mundial molts integrants del partit simpatitzaven amb l’Alemanya Nazi i al 1948 es van aprovar les primeres lleis de separació racial. El numero de població blanca d’aquell any era del 21%, la negra del 68% i mestissos de l’11%.

Bandera de Sud-àfrica del 1928 al 1994, on s'aprecia la unió de les repúbliques.

Bandera de Sud-àfrica del 1928 al 1994, on s’aprecia la unió de les repúbliques.

Els matrimonis interracials van ser prohibits ja que era delicte mantenir relacions sexuals entre races. A les ciutats els autobusos, ambulàncies, hospitals, serveis, escoles o platges portaven cartells i avisos de quí els podia utilitzar. Els negres tampoc podien votar o ocupar càrrecs públics, entre altres prohibicions.

apartheid

Al 1960 Sud-àfrica s’independitza del Regne Unit en un referèndum i el 1961 deixa de pertànyer a la Commonwealth, tot forçat també per pressions d’altres territoris de la federació, principalment per l’apartheid.

Al 1962 la SWAPO (South-West African People’s Organization) guerrilla independentista de Namíbia i l’exèrcit Sud-africà, entren en guerra. Al 1975 la SWAPO comença a operar des d’Angola amb la conseqüent invasió els sud-africans. Aquí entren en acció Cuba i la URSS. Al final del conflicte el règim de l’apartheid queda molt debilitat.

Al 1991 acaba políticament l’aparthied i al 1994 hi han les primeres eleccions on vota tot el país i Nelson Mandela és escollit per una aclaparadora majoria absoluta.

nelson mandela 1994

L’últim reducte de supremàcia blanca a Sud-àfrica el va protagonitzar el grup d’extrema dreta AWB (Afrikaanse Werstaands Beweging, Moviment de Resistència Afrikaneer). Fundat al 1973 va tenir protagonisme després de l‘apartheid amb alguna acció armada, com per exemple al 1994 al cop de Bofutatsuana.

awb sudafrica

Operació Carlota

El 1975 Cuba començaria la seva major operació militar fora del país amb mig milió de cubans (entre ells metges, mestres, treballadors, soldats…), molt armament i una idea clara: acabar amb el colonialisme a l’Àfrica.

A principis de la dècada del 1960 moltes colònies africanes es van començar a independitzar. El cas que va ser més seguit a l’illa de Cuba va ser la colònia del Congo (Congo Belga en aquell moment) perquè molts cubans tenen origen en aquest país. El 1959 Fidel Castro va derrocar el règim de Fulgencio Batista, a partir d’aquí Castro i el Che Guevara es van fixar en tots aquests moviments ja que la lluita internacionalista dels pobles del món era un dels seus ideals.

africa independencia

El rei Balduí de Bèlgica visita el Congo per declarar-ne la indepèndencia l’any 1960, però el discurs que fa no és l’esperat per Patrice Lumumba (Primer Ministre del Congo), ja que el discurs té un caire paternalista quan el Congo havia patit injustícies, explotacions i agressions dels belgues, un apartheid al cap i a la fi.

Lumumba va fer un discurs no programat en l’acte del rei i va recordar els temps foscos del seu país, cosa que no va agradar gens al rei Balduí. Al final es va pactar una retirada paulatina de 5 anys on els belgues continuarien controlant tot els departaments importants del país, entre ells l’exèrcit. I aqui va començar un nou conflicte ja que els militars congolesos no van acceptar un paper secundari en aquell moment i van iniciar una caça de bruixes contra els blancs.

patrice lumumba

Això va fer que Bèlgica enviés tropes per protegir els seus ciutadans i frenar els soldats amotinats, tot aixó només deu dies després de la declaració d’independència. Lumumba va demanar ajuda als EUA però no va causar les simpaties necessàries i se li va denegar. Tot seguit el mandatari congolès va contactar amb Moscou. Aquest moviment no va agradar gens als EUA que va veure que el Congo virava cap al comunisme.

La URSS ho va veure amb bons ulls i va enviar ajuda i de pas, tenir presencia a l’Àfrica. Aquí es va internacionalitzar el conflicte i va començar la guerra freda entre la URSS i els EUA.

nota El Congo i la URSS eren en aquell moment els únics fabricants de cobalt que es necessari per exemple en la fabricació de motors o aparells d’alta tecnologia. Els EUA eren importadors de cobalt i comprar-lo a la URSS no era una opció desitjable.

Els EUA van quedar a l’ombra i va entrar en acció l’exèrcit de la ONU. En aquell moment Mubutu, cap de l’exèrcit del Congo (designat per Lumumba) va protagonitzar un cop d’estat recolzat pels EUA i va acabar amb l’execució del mateix Patrice Lumumba.

El seguidors de Lumumba van ser perseguits i aquests es van organitzar en guerrilles. Aquest assesinat va fer que Cuba no es quedés de braços creuats. El primer pas va ser que el Che Guevara visités d’incòngit zones africanes on es feia resistència al colonialisme, especialment al Congo. Segons Fidel Castro i el Che Guevara, sí el Congo aconseguia una indepèndecia de veritat els altres pobles africans ho aconseguirien un darrera l’altre.

En aquest moment Fidel Castro fa un acostament definitiu cap a la URSS i declara la Revolució Cubana com a moviment socialista. A partir d’aquí, les ajudes militars arriben a l’illa, i es desencadena l’espisodi més conegut com la Crisi dels míssils de Cuba que va provocar el bloqueig ecònomic de Cuba al 1962.

castro khrushchev

Cuba donaria ajuda estratègica i de combat als congolesos rebels, sense enviament massiu de tropes. Es van reclutar 14 soldats (tots ells que poguessin passar per congolesos) i el Che Guevara. El Che va haver de canviar d’aspecte per evitar ser reconegut i capturat a l’Àfrica, per tant havia de dissimular la seva presencia.

che guevara sin barba

A l’arribada dels cubans al Congo la situació era bastant desfavorable ja que els colpistes amb l’ajuda de mercenaris del EUA havien ocupat gran part del territori i s’havia d’organitzar els rebels i ensenyar-los a lluitar en guerrilles.

nota Alguns congolesos agafaven un arma i n’hi apuntaven, tant sols disparaven a cegues.

Tot era difícil ja que el problema idiomàtic i certes costums complicava les coses per exemple, fer un forat a terra en una trinxera per protegir-se era mal vist pels congolesos ja que els forats a terra ells només els feien per enterrar els morts i no els feia molta gràcia ficar-se dins d’un.

El primer enfronatment dels cubans amb els rebels va ser a Fort Bandera i no els va anar massa bé ja que van sortir derrotats amb 4 morts cubanes i el perill que es descubrís la presència del Che Guevara a la zona. Els rebels cada cop estaven més encerclats per l’artilleria i bombardejos del l’èxercit de Mubutu.

combatientes cubanos congo

Un cop es va saber que hi havia cubans a la zona, la Unió Africana van desaprovar la presència de tropes extrangeres en el conflicte com també el colpista Mubutu. La presència del Che Guevara ja era un fet que la CIA havia contrastat i el petit contingent cubà va abandonar el Congo al 1966. La missió va ser un fracás.

Però Cuba no va renunciar a l’ajuda als pobles de l’Àfrica i es va fixar en la petita colònia portuguesa de Guinea Bissau, ajudar en la indepèndecia d’aquesta colònia podia desencadenar la caiguda de les altres colònies portugeses (Angola i Mozambique que eren molt més riques) i fer l’efecte dominó en la indepèndencia de la resta de colònies de l’Àfrica.

Aquesta vegada es van enviar tècnics, enginyers, metges i homes que poguessin ajudar a la preparació en combat, o sigui que els cubans no haurien d’entrar en batalla.

En poc temps els combatens guineans van anar guanyant posicions i debilitant la moral del portuguesos fins que va arribar el 25 d’Abril de 1974 i la revolució dels clavells. El règim feixista de Portugal havia caigut i a l’octubre d’aquell any l’exèrcit portuguès abandona Guinea Bissau.

Angola va ser la següent. En aquest país hi havien tres moviments anti-colonialistes importants:

  • MPLA (ajudat per Cuba i la URSS)
  • FNLA (ajudat pels EUA i Sud-àfrica)
  • UNITA (també rebia ajuda dels EUA i posteriorment de Sud-àfrica)

Aquests moviments eren rivals entre sí però van arribar a un pacte per negociar l’alliberació d’Angola per part dels Portugesos i van firmar l’Acord de la Independència de Portugal l’11 de novembre. Va començar la guerra entre els 3 moviments per aconseguir el control de la capital (Luanda) per ser reconeguts internacionalment com a cap del país.

En aquest moment el règim racista de Sud-àfrica dels Bóers no veia amb bons ulls tenir el comunisme a les portes de casa i es veien a si mateixos com el següent ojbectiu així doncs, van invadir Angola pel sud i ajudar a la FNLA i de rebot a UNITA. Així doncs, la FNLA progressava des dels nord i UNITA amb Sud-àfrica pel sud.

L’any 1975 el MPLA va demanar ajuda a Cuba i aquests van respondre però amb escreixos, 52.000 soldats i uns 1.000 tancs, aquí va començar l’operació Carlota.

operacion carlota

Segons paraules de Fidel Castro Cuba no podia permetre que l’apartheid s’instal·lés a Angola i va ajudar amb tot. Aquesta maniobra no va agradar gaire a Moscou però degut als llaços que tenien els dos països van acabar acceptant. Cuba sempre va remarcar que no buscava interessos materials a Angola, tant sols alimentar la lluita internacionalista dels pobles del món.

Kifangondo va ser la primera gran batalla on va participar l’exèrcit Cubà que va desplegar el seu arsenal. Quan el MPLA va veure de totes les armes que disposaven els cubans van simplement, al·lucinar. Especialment amb el llançacoets Katyusha (també conegut com l’organ de Stalin) que va fer estralls a les files dels nazis a la Segona Guerra Mundial.

El FNLA no estaven acostumats a tal magnitud de foc i es va extendre el pànic entre les seves files. L’aliança MPLA-Cuba va guanyar la batalla i l’11 de novembre van declarar la independència i Agostinho Neto va ser el primer president d’Angola. Aquí no va acabar tot, els EUA no van reconèixer el president però van prohibir l’abastiment d’armes a FNLA i UNITA, així doncs amb el temps MPLA va contenir els seus rivals regionals.

Els sud-africans van abandonar Angola però UNITA encara seria ajudat per el règim del apartheid. La victòria va donar els fruits que Cuba buscava i Fidel Castro era rebut amb honors a totes les ex-colònies. Cuba tenia pes internacional.

Però la guerra encara no havia acabat… el sud UNITA encara era activa. I finalment va arribar l’últim trencaclosques: Namíbia i les SWAPO. Els EUA volien fora d’Angola l’exèrcit cubà, però els angolesos volien la protecció dels cubans contra l’exèrcit de l’apartheid i la demanda era que els sud-africans abandonessin Namíbia per deixar marxar els cubans.

combatientes cubanos angola

Aquesta opció per Cuba era ben vista ja que s’havia expulsat el règim racista i s’ajudaria a alliberar un altre país, Namíbia. Es va entrar en negociacions entre totes les parts però mentrestant al sud continuava el combat i els angolesos assesorats per la URSS estaven caient derrotats fins que Cuba va tornar a intervenir. El 1987 Cuba va enviar més tropes i armament a Angola per acabar d’una vegada per totes amb el conflicte.

L’última batalla es va produir a Cuito Cuanavale. Es van enfrontar tres exèrcits: Angolesos, Cubans i Sud-africans. Aquí van morir uns 25.000 soldats durant els 6 mesos que va durar.

nota  Fidel Castro va comandar tota l’operació per telèfon des de Cuba.

Al 1988 va arribar l’acord que els cubans es retiraven d’Angola on els Sud-africans blancs ho veurien com una victòria i els Sud-africans es retirarien de Namíbia, on a Cuba seria vist com un triomf en la seva ajuda a Angola contra l’apartheid. Tot seguit es va alliberar Nelson Mandela i l’apartheid arribava a la fi ja que la maquinària militar havia quedat molt debilitada i les pressions mundials cada cop eren més fortes per acabar amb el règim Bóer.

Al 1991 l’aparthied polític acaba i al 1994 hi han les primeres eleccions nacionals, on és escollit com a president Nelson Mandela.

nelson mandela

Angola

Xarxes socials

 



Banderes del dia

Publicitat

Web Hosting